Sant Anastasi

         La Nit
_________________________________________________

Sant Anastasi

Procès històric de la devoció de Sant Anastasi a Badalona

En la nostra ciutat no trobem antecedents relacionats amb el copatró fins al any 1635 i es amb notiu del acta de una visita pastoral efectuada a la parròquia de Santa Maria quan ens enterem que habia sigut sustituit per un retaule dedicat a Sant Anastasi la imatge de Sant Miquel Arcàngel que presidia un dels seus altars laterals.

Al iniciarse la segona meitat del segle XVII estigué uns dies de descans en nostra casa rectoral l'erudit historiador fra Joan Gaspar Roig i Jalpi i durant la seva estança bregà per instituir a l'allavors vil·la una Cofradia baix l'advocació del màrtir romà, segons la llegenda fill de Lleida i mort a l'antiga Baetulo.

Començaren a tal fi els treballs per crear dit organisme, que no va cristalitzà en positius resultats fins el 24 d'abril de 1671 i foren aprobats el 30 del mateix mes. El 6 de maig de 1672 el bisbe de Barcelona declarà festiu el dia del Sant, al que va senyalarseli primer el 22 de jener, després el 9 de maig i finalment a les darreries del segle XVIII, el dia 11 d'aquest últim mes.

L'entusiasme dels nostress avantpassats per Sant Anastasi en els dos últims segles ho posen de manifest multitut de detalls l'origen dels quals varen crear els mateixos badalonins per tal d'auriolar al seu volgut patró de un passat que exaltés els seus fets i la seva figura. Entre ells cal consignar el "pous o esgàstula" en la que deien había estat près el màrtir romà; "l'ametller que donave ametlles color de sang" del que es diu que en les seves arrels s'hi trobaven les restes del Sant, que segons nostres avis habien aparegut en el "Cos de la Torre" i que secretament s'havien amagat en el seu altar, les reliquies conseguides per l'ecònem Mn. Miquel Esmerats, de la familia Dodero, de Pomar, que pertanyien a Sant Fèlix, tancades en artistica urna de cristall.

També pretenien els Administradors de la Cofradia, a mitjans del XIX, en nom i representació de quasi trescents artesans que composaven aquella, el passar la "bassina" després de la de l'Obra Parroquial i Animes de Purgatori, a lo que varen oposarse els administradors encarregats del culte als Sants que en l'esglesia es veneren, al·legant que la "Cofradia recurrente disfrutaba del Gobierno de un subsidio anual abonado del fondo de Propios y Arbitros para la fiesta de San Anastasio con el fin de ser lucida a preferncia de las demás, por la circumstancia de ser segundo patrono, a la que igualmente se sufraga con los donativos con que todos los años la auxilian los terratenientes de domicilio distinto".

A l'any 1884 va declararse a Badalona una epidèmia i estant una nit de tertulia uns veins a la placeta a con Munells, a l'allavors carrer del Pinsell , s'els va ocorrer dedicar dit carrer a Sant Anastasi i construir-li una capelleta en la mateixa si els lliuraba del contagi.

La Germandat de Sant Anastasi fou fondada per Francesc Puig i Estrada i aprobada per el govern el 28 de maig de 1850. Va adquirir uns gegants que durant molts anys desfilaren pels carrers de la població el dia de la festivitat del Sant.

En els bons temps, van arribar a tenir una relativa importancia les tipiques fires que, al principi, estigueren instal·lades en el carrer del Pinsell, mes tart a la Rambla i finalment en el carrer del Temple.

A mitjans del segle passat es consideraba en realitat la Festa Major petita de Badalona i si bé era la propia dels "menestrals" els quals lluien aquell dia ermilla blanca amb pantalon i americana negra i clavell vermell al trau, també si sumaban a ella els pescadors, en particular i el poble en general. Per la nit era corrent a finals de la passada centuria i en els primers anys de la present el que la secció de Propaganda de la Cofradia del Purissim Cor de Maria representessin el drama de Molina i Gelada, "San Anastasio".

A l'últim quart del segle divuit acostumava a passar dita festivitat a Badalona, Rafel d'Amat i Cortada, Baró de Maldà. Una de llurs visites, concretament la del any 1795, es la que transcric a continuació, prenent-la del seu "Calaix de Sastre".

"Amanasqué la dia serè amb sol clar. Ha continuitat lo mati amb vent fort y no tant en la tarde, amb alguna brometa, fent lo temps algo calurós y sech, però amb sanitat en estos terrenos de Badalona".

"En est dia los vehins de Badalona han tributat sos devots solemnes cultos a son glariós patró y màrtir, Sant Anastasi y mes recayent en sa propia diada. Al demati, finida que se ha hagut la missa matinal, atenent ser primer dia de las Lledanias, de abstinencia de carn o semana dels tres dijous, se ha feta la professó amb lo parell de ganfarons; lo Anastasi amb roquet sobre la iupa blanquinosa, sense sotana, per caminar mes desembarazat, portant la creu de plata sobredorada, detràs de ell, no se sils regidors amb trossos de blandons; lo Preste amb capa pluvial morada portant la vera creu, ils capellans han eixit de la isglesia, luego de entonat Kirie eleison y voltat un poch lo poble cantant las lletanias majors y ora pro nobis, tothom devotament, tant homens, com donas, en seguiment de la professó de las Lledanias, repicantse a las dos campanas; acabadas dintre de la iglesia  ab sos Preces, continuà la celebració de missas resadas en lo altar major y altres de las capellas. Després, al eixir yo de la iglesia he vist que sen hi entraban los músichs tocant sos intruments y un que duya al coll al estandart, com los de regiment, amb drap blanch y encreuat vermell, que era lo de Sant Anastasi, desde casa den Tapias, per la solemne funció de est dia en la parròquia y en la tarde per durse en la professó".

"En quant a la tarde, segui la mateixa funció de ahí de pres amb música y professó, anant lo estandart de Sant Anasti tieso aquell com lo capità manaya amb lo dit estandart al coll no fer las habilitats de passarsel per entre camas, tot fent espyes que espolsa amb lo drap de dit estandart, y aixis devenat de la parròquia y torre de Pinós, no se si també en la plassa del poble, si que de cert en lo cami ral, prop de casa del Sr. Esteve, varem passar per alli devant la professó, amb algún pim pom, de tant en tant de alguna escopetada, que treya fum per alli cena. Anant los ganfarons, banderas, portants de blandons y música de davant, seguint quatre minyons amb garnatxas aguantant al coll lo tabernacle amb Sant Anastasi, gloriós y seguint algunas dones detràs de la professó, adornadas de joyells y robas bonas, de les casas principals que parexian prou bé y que algunas tenian boniques caras".

"Concluit lo pendrer xocolate y gots tot seguit amb aigua fresca hem anat a veurer las balladas a plassa y ya hi havia prou desori bulliciós y broma, que semblava dia de Pentecostés, per varias nacions que hi entraban: poble y forasters, emigrants francesos y valencians amb zaraquells, dels quintos per marchar a campaña, que a hom no feyan gens de goig a tenirlos prop, perque semblaban gavaigs per lo que tufejaban, amb la mutxilla al coll o a las espatllas y unas caras feyan altres caras de plagas de xian jueus de algún misteri y feyan altres caras de plagas de parròquia. De cigarristas de la gent de Badalona y quadrillas s'havia enteras y ninguna mercè feyan a hom quels tenia cepan per lo que apestaban aquellas bocas de sutge, agafantse molt amb altres que era tarumba de tots los botabans; tal casa de cani, privaba, amb los xarrics barrejats, poder molts que se aprecian com deuhen, veurer ballar a tot aquell escullit jovent en los dos sexos, anguistiant la rodona de la plassa y a tots aquells curtosos y rics guardapies de las menestralas y pagesas, amb tots aquells dixes quels lluihen sobre, de èstos, en la Sra. Apotecaritsa, rebiam Doctor Casas y yo y altres, algunas colsadas y apretidas, que temia yo que nom fessen escorrer lo mocador de la foltiquera, al rellotge, tal era lo remoli de gent vagarina de mariners, pescadors y treballadors de la terra, en los dos sexos, que no dexa de haverni molta. Amb una paraula, gent de la mes ordinaria, en lo demés del ball me referesch al de ahi tarde, si sol que est cada punt tocàbase una campaneta y pensant yo y altres si fora senyalarse a rosari, ohirem per alli tocarse per la extracció de una cosa per Sant Anastasi. Serà a ben segur una antigualls com la del estandart".

A la vigilia de Sant Anastasi, "sen los mariners y pescadors gent de tabola y tunanteria, calaren foch a un figuron, arreplagantsi molta gent forastera dels pobles de Tiana, Sant Andreu y de altres per anfabarse mirant la crema del tal figuron a la placeta de Pinós".

I tanco el present treball referint-me al volum de festeigos aconseguits per Sant Anastasi al haber estat involuncrat a les festes de Primavera.

JOSEP MARIA CUYAS TOLOSA

[Text extret del dossier de col·lecció local nº 5 - REVISTA DE BADALONA - 1979]
 
Name
Email
Comment
Or visit this link or this one