Entrevistes

Entrevistes

 03/05/12. Entrevista de  

 

Ramon Carreté: 'Participar en un símbol tan emblemàtic 

El dimoni que somiava amb un llumí és el nom del Dimoni que presideix la platja de Badalona i del protagonista de les Festes de maig d'aquest any 2012. Parlem amb el seu autor, el dissenyador gràfic Ramon Carreté.

La teva trajectòria en el disseny gràfic.

Vaig cursar els estudis de disseny gràfic a l'escola Pau Gargallo de Badalona i vaig acabar el 1983. Quan acabàvem els estudis, un company i jo vam començar a treballar per a diverses impremtes i, de mica en mica, a captar nous clients. Més endavant em vaig establir per compte propi fins a dia d'avui que, juntament amb l'equip de l'estudi, donem solucions en disseny i comunicació a empreses i entitats de diferents sectors. El nostre treball se centra principalment en la imatge corporativa, la direcció d'art, la tipografia i la comunicació gràfica.

Com a guanyador del catorzè Premi del Dimoni, què suposa per a tu aquest reconeixement?

Per mi és un orgull molt gran perquè el fet de formar part de la ciutat i de poder participar en un símbol tan emblemàtic com és el dimoni em fa molta il·lusió.

En què s'ha inspirat el teu dimoni?

El meu dimoni, per una banda, pretén ser un homenatge als dimonis de Miquel Xirgu, de quan jo era petit, que no eren personatges que feien de dimonis sinó que eren dimonis, i per una altra, com a dissenyador gràfic, hi ha tot un procés creatiu en el que agafes tots els ingredients que vols que formin part del projecte i vas fent una evolució, fins arribar a conclusions. Vaig anar descartant coses i posant-ne de noves per finalment arribar a un dimoni molt plàstic i gràfic, i estèticament agradable.

Quina és la idea que vol transmetre aquest dimoni que somiava amb un llumí?

Després de quinze dies dissenyant el dimoni, la idea és posar a disposició de tothom una metàfora en la que cadascú faci la interpretació que vulgui sobre les coses que es poden arribar a cremar, que són moltes. Jo no volia plasmar un concepte molt explícit, ni parlar de crisi, ni de tisorades, ni de res en concret. Per això, he posat un llumí com a símbol perquè el propi dimoni de Badalona sigui el que encengui la flama i que cadascú cremi el que consideri més oportú.

El títol està basat en la novel·la La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina?

Sí. És un divertiment. És un aprofitament de la popularitat d'aquesta novel•la de Larsson. Vam agafar el títol i el vam transformar perquè el dimoni també té moltes ganes de cremar coses. No està contextualitzat i no vol buscar més enllà. Simplement vam aprofitar el títol i li vam donar la volta. A més, penso que el lema va per una banda i el disseny per una altra, que l'important és el que la gent veurà a la platja dels pescadors.

Respecte a la carta dirigida a l'alcalde Xavier García Albiol que vostè va redactar, ha rebut cap resposta?

No, no hem rebut cap resposta. Fa dos mesos que amb un grup de dissenyadors vam fer una carta explicant-li quina era la nostra preocupació pel que fa als encàrrecs de disseny de l'Ajuntament i de les entitats vinculades i per transmetre-li també que la imatge que projecta una ciutat que té 220.000 habitants no és l'adequada. Pensem que, tot i que ja sabem que no som una ciutat genuïnament cultural, la imatge que projectem no és la d'una ciutat gran, moderna i metropolitana. Pensem que Badalona es mereix un disseny de més nivell.

Badalona cuida la seva estètica?

No. Considero que la imatge que projectem ha de ser més professional i de més qualitat. Hi ha una gran diferència entre "gastar" en disseny i "invertir" en disseny. Es "gasta" en disseny quan es contracta només en funció del valor econòmic. Perquè el disseny rendeixi com a inversió s'ha de contractar a un expert que sàpiga entendre i orientar el seu client, que sàpiga escoltar les seves idees, i que cobri pel valor que aporta.

Quins projectes s'haurien d'impulsar per què els joves dissenyadors tinguin més possibilitats laborals a Badalona?

Es podrien establir una sèrie de col·laboracions amb estudis que estiguin funcionant (xerrades, sessions de direcció d'art de projectes que estiguin desenvolupant...). L'Ajuntament podria establir algunes actuacions perquè les empreses puguin dedicar temps a fer tutories o a rebre alumnes per ajudar-los a formar-se professionalment... Tot i la situació econòmica, si ens hi posem, segur que surten coses.

Quin consell donaries als joves dissenyadors?

Que no parin de veure exposicions, de consultar llibres, d'anar a botigues de música i mirar les portades dels discos... de captar de tot el que els envolta, des d'un anunci de televisió fins al cinema. Que treballin les habilitats tècniques i les habilitats de llenguatge. Totes les fonts són bones per formar-se com a dissenyadors i la flexibilitat i el tenir recursos són una obligació. Per altra banda, cal que treballin fort i que mirin d'aconseguir captar influència de professionals, que intentin ser millors cada dia.

Quin projecte estàs desenvolupant ara?

Tenim projectes diversos: un informe anual, un catàleg corporatiu, dues pàgines web... A més, estem redissenyant el nostre web; ja està publicat, però en fase de proves. També estic desenvolupant un projecte personal amb tipografies.

+ Entrevista original

 12/05/11. Entrevista de

Peachy Joke: 'Siempre hemos sido un grupo de bastantes directos a lo largo del año'

Peachy Joke: 'Sempre hem estat un grup de bastants directes al llarg de l'any'

Badanotis ha tingut el plaer d'entrevistar al grup basc Peachy Joke. Establerts des de fa un any a Barcelona i amb l'àlbum Asian Tiger Mosquit recentment gravat els bascos Peachy Joke comencen un 2011 ple de concerts.

Com neix Peachy Joke?

Després de diversos anys tocant entre amics en mode diversió, va arribar l'hora de gravar la nostra primera maqueta l'any 2005, aquí és on va néixer Peachy Joke com a banda.

Què us mou a Barcelona i per què? Com decidiu anar-vos a viure tots junts a Barcelona?

Sempre hem tingut clar que per a nosaltres és més que un hobby, i en una ciutat com Barcelona hi ha més portes on tocar.
El venir tots alhora deixant-ho tot, va ser una decisió no fàcil de prendre, però una decisió que va merèixer la pena.

Va ser arribar a Barcelona i començar a tocar, perquè l'any passat vau tocar un munt per la ciutat, com us ho muntades per aconseguir tants bitlles?

Sempre hem estat un grup de bastants directes al llarg de l'any. El 2010 vam donar més de 50 concerts i molts d'ells a Barcelona, ​​vam anar ben rebuts. Diguem que allà a on anem, ens demanen que tornem i poc a poc vam començar a tenir el nostre lloc en l'escena independent.

Com es presenta la gira de l'últim disc?

Ara mateix estem tocant i alhora lligant noves dates per tot l'Estat, I té pinta que aquest any ens tornarà a tocar a fer molts quilòmetres ... També estem amb els ulls posats a Europa.

Alguna anècdota divertida que us hagi passat estant de gira?

Ens ha passat de tot, des tocar en una festa privada en un xalet i que la casa es s'incendiï (no per nosaltres), fins que ens robin, etc .... Cinc joves perduts per la carretera en furgoneta, poden donar molt joc.

Hem entès que us encarregueu vosaltres dels vostres discs, o com va això?

Els tres discos els hem auto editat, encarregant nosaltres de totes les despeses que comporta ... Amb l'últim disc ASIAN TIGER MOSQUIT després de gravar amb Hans Krüger en Subiza, el màster ho hem fet a Atlanta (EUA) amb Rodney Mills (Pearl Jam, Oasis, Lynyrd Skynyrd ...) i la veritat que és una despesa important per un grup que va en solitari. Però has de agafar fort les regnes i tirar endavant, ja que avui en dia les discogràfiques difícilment es fixen en una banda que va en solitari sense ajudes per molt bona que sigui. Estem en un país que encara que sigui molt trist funciona molt el "ser l'amic de" gairebé sense observar el que és capaç de fer a sobre d'un escenari "l'amic".

¿Què diferencia aquest últim disc de l'anterior? Heu canviat alguna cosa en la manera de gravar-lo, editar ...?

L'estar convivint junts com a banda ajudo molt a la composició. És el disc més professional que ha editat Peachy Joke, i sobretot hi ha moltes hores de producció.
Per moments pensàvem que Anaven només vivia al garatge!

Fa poc que heu rodat un videoclip, com va ser l'experiència?

Bé En breus el tindrem muntat i ja hi ha ganes! Va ser gravat a la discoteca Dadà, a la qual ens agradaria agrair la seva col.laboració. Vam estar envoltats de conegudes stripers i actrius porno en el videoclip, asique com a experiència va ser divertida i molt bona.

Us fa il.lusió tocar per les festes de Badalona? Què diríeu a la gent de Badalona perquè us vagi a veure?

És clar! Tenim moltes ganes de fer ballar a la gent de Badalona. Que els deixarem més bocabadats que els Standstill!


http://u.jimdo.com/www14/o/s5bbf475f9f8fa121/img/i265fa4a608ecb1b3/1303923681/std/image.jpg Entrevista a Badanotis


 08/05/11. Entrevista de www.festes-maig.com i

Xavier Martin: 'Va ser una alegria d'així de cop i sempre estaràs content que la gent apreciï el que has fet'

Xavier Martin: 'Va ser una alegria d'així de cop i sempre estaràs content que la gent apreciï el que has fet'


Xavier Martin, guanyador del concurs Crema'l Tu! 2011, és entrevistat per Badanotis. Davant del Dimoni i a la Rambla, Xavier ens va respondre a les preguntes per descobrir com és ell i el seu disseny.

Actualment, què estàs estudiant?

Actualment, tinc el projecte final de carrera pendent i és una de les coses entre altres que faig. També presento concursos, però ara mateix la feina d'arquitectura no està molt bé.

Què representa el disseny del dimoni?

Per mi és un record d'infantesa. El fet de venir a la platja, amb l'escola quan feia l'excursió i trobar-te amb la família és un record; com fa molt de temps que visc fora de Badalona doncs venia a aquí a trobar-me amb la família i veure els focs.

Per què el tema del cru?

El tema del motiu del dimoni no l'explico molt, no m'agrada gaire explicar-ho. Hi ha el cru, la forca, el pur i diversos elements que poden tenir relació entre si o no però, llavors el que jo sempre intento dir, es que una de les idees que quan estàs fent esbossos era de que la gent no el crema amb salts i ballant ni fent cabrioles. I per tant, aquesta idea de lligar-lo en el pal i cremar-ho com es feia en la inquisició, és més estètica o que m'ordenava a mi els conceptes però en aquest cas es canvia una cosa per un altre.

I per què el cru? Doncs cadascú ha vist una cosa diferent, uns han vist la crisi mundial, els altres les revoltes dels països àrabs, els altres han vist la llei del tabac o que estem lligats de mans, i no vull senyalar-ne cap perquè és molt divertit veure que cadascú ho veu, veu una cosa diferent.

Quan vas pensar en fer aquest dimoni?

Doncs no ho sé molt bé, perquè feia molt de temps que volia fer algú però no sabia què. I bé, com passen les coses, ho vas tenint al camp durant molt de temps i fins que no t'assentes i fas quatre gargots, et va sortint algú i llavors si penses que això pot valdre la pena, ho vas tirant una mica endavant i ho vas evolucionant fins que surt alguna cosa nova. De fet, amb el primer esbós que va sortir, jo no tenia clar, perquè faltaven pocs dies, si podria presentar-me al concurs o no, perquè encara no estava desenvolupat. I llavors, a mesura que anava desenvolupant, anava sortint i vaig estar prou content i vaig tirar endavant fins que va sortir bé.

Com va ser el procés?

Primer és voler-ho fer i tenir-ho interioritzat. La idea no és que surt de cop en un dia, sinó que tu vas pensant en que vols fer alguna cosa i bé, amb les coses d'actualitat que pots tenir al cap, fent esbossos, així croquis molt lletjos, molts petits i se't va per una banda o per un altre i tu no saps exactament perquè, i llavors quan veus alguna cosa que et crida l'atenció et tanques i vas explorant.

És el primer cop què et presentes a aquest concurs?

Sí, és el primer cop.

Quina resposta ha tingut de la gent del dimoni?

Molt bona. Amb el que he pogut llegir per Internet, opinions de la gent o el que m'ha arribat personalment a mi han sigut sempre opinions molt bones. I està bé que la gent tingui una bona crida i el que em fa molta gràcia es que cadascú hi veu una interpretació diferent d'aquest dimoni, dintre del que el dimoni pot simbolitzar, doncs cadascú veu una cosa personal i això és molt d'agrair.

Com se sent guanyar el concurs vivint fora de Badalona?

Jo sempre he tingut molta relació amb Badalona i llavors, no sé que és guanyar el concurs sent de Badalona. Home, guanyar el concurs va anar tot molt de pressa perquè ho vaig presentar el de matí i a poques hores ja m'havien trucat per dir-me que havia guanyat. Per tant, no vaig tenir temps a pensar si guanyaria o no, jo pensava que tenia quatre dies fins que es fes públic però no, va ser ràpid i seguit i no vaig tenir temps a pensar si guanyaré o ho vaig fer malament, però no, encara estava recuperant-me de la feina i em van trucar. I bé, va ser una alegria d'així de cop i sempre estaràs content que la gent apreciï el que has fet.

Què és millor el reconeixement públic o el premi en metàl•lic?

Home, no es fan lletjos a cap de les dues coses! El reconeixement públic està molt bé que la gent valori el que fas està bé; qualsevol feina que fas, ja sigui dibuixar un dimoni o fer un projecte sempre intentes fer-ho el millor possible i per això ho fas. Que hi hagi reconeixement públic vol dir que la gent considera que això ho has fet bé. Llavors, el premi en metàl•lic, com estan les coses no et diré que no em va bé guanyar-ho!

Des d'on viurà la Cremada del dimoni?

Doncs em penso que hauré d'estar a un pis d'aquí al davant del dimoni perquè els de TVB, en el programa especial que fan de la cremada em volen tenir per allà prop de l'escenari i penso que ho hauré de veure des d'allà.

L'Ajuntament no t'ofereix un espai per veure-la?

Sí! M'han dit que si volia anar a la tarima reservada doncs podia anar a veure-la, i de fet tots són molt amables i em deixen anar i veure qualsevol cosa. Està bé, ja que aquest any he guanyat, una de les coses que estic intentant fer és aprofitar de les Festes vivint-les des de més a dintre. Sempre les puc viure com un badaloní més, però aquestes les viure una mica més des de dintre com funcionen les coses, i amb això, si demano per veure o fer alguna cosa, no em donen cap problema. He seguit tota la construcció del dimoni i ha sigut molt interessant i a veure que podem fer.


http://u.jimdo.com/www14/o/s5bbf475f9f8fa121/img/i265fa4a608ecb1b3/1303923681/std/image.jpg Entrevista a Badanotis



 05/05/11. Entrevista de

Delafé y las Flores Azules: 'Cuando un proyecto te entusiasma sigues adelante, contra viento y marea'

Delafé y las Flores Azules: 'Quan un projecte t'entusiasma segueixes endavant, contra vent i marea'


Com va sorgir el grup?

Oscar havia estat vivint a Londres 2 anys i allà va descobrir la música negra, després d'haver escoltat molta música pop. Quan va tornar a Barcelona li va donar per escriure sobre el que sentia. Per aquell llavors Marc estava component algunes bases electròniques. Quan es van conèixer van començar a treballar junts. Van començar com Facto Delafé. Jo, al principi, només col · laboraria amb ells en la cançó "Mar el poder del mar". Mesos més tard van pensar que la incorporació d'una veu femenina li donava un toc especial a la sonoritat del grup, així que em vaig quedar a la banda.

Com ha estat el vostre dia a dia fins arribar on esteu?

La constància i la motivació són els nostres aliats. Quan un projecte et entusiasma segueixes endavant, contra vent i marea. Ens agrada molt el que fem, a més ens sentim uns privilegiats per poder viure de la música, que sempre ha estat la nostra passió i afició.

El 2010 traieu el disc que porta per títol vs Les Trompetes de la Mort. Què podem trobar-hi?

Principlamente una nova etapa del grup. En aquest disc hi ha alguns canvis substancials, d'una banda la incorporació a la banda de Dani Acedo, amb el qual hem compost tots els temes, la seva arribada va suposar un canvi de rumb en la instrumentació. També en aquest disc les cançons prenen diferents caminios pel que fa a les lletres, algunes parlen de la tristesa, altres tenen molt sentit de l'humor, coses que altres discos no apareixien.

Després de la marxa de Marc (Facto) podem dir que vs Les Trompetes de la Mort és el primer disc de Delafé i Las Flores Azules o el tercer de Facto Delafé i las Flores Azules?

Doncs, el primer de Delafé i Las Flores Azules, perquè sempre s'ha de mirar cap endavant.

Una curiositat Per què el títol d'aquest disc?

Per diversos motius, en primer lloc representava el canvi de cicle, ja que les trompetes històricament han anunciat canvis. En segon lloc perquè volíem incorporar instruments de vent tant en el disc com en el directe. I en tercer lloc perquè les trompetes de la mort són un tipus de bolets que aparentment poden semblar nocives pel seu nom, però són comestibles, ens agrada aquesta ambigüitat, la sensació que sempre es pot mirar el costat positiu de les coses.

Com ha estat l'evolució des del primer disc, les seves lletres, la seva música, fins el que feu a dia d'avui?

En cada un dels discos sempre hem fet el que ens sortia de dins, així que cada disc és reflex del que ens passa en un moment concret. El primer era una mica m'sa fosc, per això amb el segon vam voler fer un cant a la llum, i el tercer és el més eclèctic, hi ha una mica de tot, cançons fosques, cançons fresques, cançons enèrgiques, cançons amb sentit de l' humor. Però sobretot en el tercer disc, o el primer com Delafé i Las Flores Azules, hi ha més intenció de barrejar el digital amb l'orgànic.

Què signifiquen per a vosaltres les noves tecnologies i xarxes socials?

Les xarxes socials i internet sempre han estat els nostres aliats en tant que ens permeten arribar a molta més gent de forma immediata. Fa uns anys era impensable que la teva música la escoltés gent de Mèxic sense haver tret el disc allà. És una forma d'estar sempre en contacte amb la gent que et segueix.

Com és la metodologia de treball del grup? D'on us ve la inspiració per escriure les lletres, les melodies?

Al principi del procés, quan vam començar de zero treballem molt cada un a casa seva. Oscar escrivint, Dani component música, i jo fent melodies de veu sobre les bases que ells m'envien. Les cançons poden sortir de moltes maneres, o bé a partir d'una lletra, o bé a partir d'una melodia de veu, o bé a partir d'una base instrumental ... A partir d'aquí tot va agafant forma, és com un trencaclosques al que li vas posant a poc a poc les fitxes.

Com treballeu vostres directes, posada en escena?

Per a aquesta nova gira, que va començar fa més d'un any, hem incorporat una banda que ens acompanya a tots els concerts. Ara som 7 a l'escenari (bateria, guitarra, vents, teclats, programacions). La veritat és que el directe ha guanyat molt en energia, ens venia de gust allunyar-nos una mica de la imatge més naïf de les anteriors gira, per fer un concert més funky. Ens agrada que la gent s'ho passi bé en els nostres concerts i intentem fer partícip de l'experiència a la gent.

El 10 de maig estareu a Badalona per les festes locals Com serà el concert?

Doncs serà un concert complet, estaran tots els músics i el repertori inclourà cançons tant del nou disc com dels anteriors. Esperem que la gent en gaudeixi.


http://u.jimdo.com/www14/o/s5bbf475f9f8fa121/img/i265fa4a608ecb1b3/1303923681/std/image.jpg Entrevista a Badanotis


 02/05/11. Entrevista de

La Pegatina: 'Ens sentim capaços de parlar-ne sense restriccions. Hem fet molta carretera i molta bogeria, i això es reflexa al disc'

La Pegatina: 'Ens sentim capaços de parlar-ne sense restriccions. Hem fet molta carretera i molta bogeria, i això es reflexa al disc'


Aquesta setmana Badanotis ha volgut apropar-se una mica més al grup de música 'La Pegatina'. Un dels grups que estaran a Badalona per les Festes de Maig en un concert gratuït el proper dia 10 a partir de les 23.00 hores. Amb ells repassem la seva història.

Com va sorgir el grup?

El grup va néixer com un volcà ple d'idees que no va explotar oficialment fins el 2006, després de tres anys treient senyals de fum.

Sou reconeguts a nivell català, espanyol i fins i tot mundial. Quin és el secret per aconseguir l'èxit que teniu a dia d'avui?

És un secret també per a nosaltres. Sabem que hi hem treballat molt, buscant la manera de tocar a tot arreu i esforçant-nos al màxim, visualitzant on volíem arribar a cada moment de la nostra carrera, a base d'assolir petits reptes.

Com ha evolucionat la banda des dels seus inicis?

Va començar el Rubén sol amb la guitarra. Va fer un concert i s'hi va unir l'Adrià. Van fer un altre concerts els dos junts i s'hi va afegir l'Ovidi. Aquests són els tres de Montcada, i a partir d'aquí, van estar tocant tres anys junts fins que es van posar a gravar el primer disc, al 2006. Aleshores, un cop acabat el disc s'hi va incorporar en Ferran, de Badalona. I un any més tard, els dos francesos, Axel i Romain. Aquests sis van gravar el segon disc i, en acabat, van fitxar el Sergi, el bateria, que ha gravat ja a Xapomelön.

Tothom té una primera vegada a la seva vida que mai oblida. Recordeu quin va ser i com va anar el primer concert?

El primer concert dels tres que són el nucli fundador del grup va ser al Casal de Joves Can Tauler de Montcada i Reixac, envoltats dels pares i alguns amics del poble. No és que ho féssim massa bé, però l'entusiasme que teníem per intentar-ho, ja va convèncer tothom. Va ser al desembre del 2003.

Què ens podeu dir del vostre àlbum d'aquest 2011 'Xapomelön'? De què ens parla? Perquè ens sembla que es tracta d'un disc molt arriscat...

És un disc on reflexionem molt sobre la vida de l'artista. Després de 500 concerts en 8 anys, ens sentim capaços de parlar-ne sense restriccions. Hem fet molta carretera i molta bogeria, i això es reflexa al disc.

Com treballeu per fer les composicions? D'on us ve la inspiració?

El disc l'hem composat entre quatre persones i cadascú té la seva forma de treure les lletres. Normalment, però, per regla general, les bones lletres surten per la nit, però al matí ja no semblen tan bones.

Com ha influït l'efecte Facebook en l'efecte mediàtic que heu tingut recentment?

Per nosaltres aquest "recentment" ha estat els últims 4 anys, des que vam treure el primer disc. Hem anat aprenent i innovant en noves tecnologies, sempre avançant-nos a tot. De fet, ara hem estrenat una aplicació iPhone del grup i properament en tindrem una per a Android. I, com sempre, regalem la nostra música per Internet, que fa que el Facebook sí que sigui útil.

Per què heu optat per seguir gestionant-ho tot vosaltres?

Perquè és molt més satisfactori, més real i et fa tocar de peus a terra cada dia. I això, trobem que és bo. Volem portar el timó d'aquesta aventura.

Com és un dia a dia per a vosaltres?

Molt llarg en hores i molt curt mentalment, perquè ens acostumem a passar-ho força bé malgrat tot el treball que comporta. 12 hores diàries de feina no ens les treu ningú, però quan puges a l'escenari te n'oblides.

Ara mateix esteu dins de la gira XAPOMELÖN TOUR. Per on us portarà aquesta gira i com serà?

Estem fent ara un concert de gairebé dues hores, on hi ha repertori dels tres discos que tenim. Hem estat ja fent la presentació de sales pel territori espanyol i ara comencem el cicle de festes majors catalanes, festivals europeus i altres. Tenim previstes dates a Holanda, França, Itàlia, Alemanya, Dinamarca, Liechtenstein, Bèlgica, Luxemburg i la Xina. No ens queixem.

Com serà el concert a Badalona?

Ens serà útil per treure'ns l'espina que teníem clavada de la darrera vegada que vam tocar a les Festes de Maig, i on només vam poder tocar mitja horeta i sense proves de so. Aleshores érem un grup molt petit i l'ajuntament ens menyspreava bastant. Com canvien les coses...


http://u.jimdo.com/www14/o/s5bbf475f9f8fa121/img/i265fa4a608ecb1b3/1303923681/std/image.jpg Entrevista a Badanotis


 18/04/11. Entrevista de

http://www.badanotis.com/img/noticias/portada_2125.jpg

Ramón de los Heros: 'És un dimoni que ha menjat força, s'ha menjat tots els diners del cru'




Aquesta setmana badanotis ha estat al taller on aquests dies es prepara el dimoni de Badalona per aquest 2011. Un disseny del jove Xavier Martín que sota el títol El dimoni ho té cru ara mateix es troba en procés de creació escultòrica. El seu constructor Ramón de los Heros ens explica pas a pas el que es fa perquè el dimoni estigui a la platja molt aviat.

Quant temps portes fent el dimoni de Badalona?

Sis anys. Cinc sol amb el meu equip i el primer any amb l'altre constructor que ho feia abans, el Tero Guzman.

Com va sortir l'oportunitat?

Jo em dedicava a fer construccions de decorats de teatre i havia fet coses per a la cavalcada de reis de Badalona i com que ja em coneixien i va marxar el Tero em van dir si volia fer-ho i així va ser.

Quant temps porta fer un dimoni?

Mes i mig, entre construcció, plànols... Més temps no tenim, des de quan surt el concurs fins ara.

Quin és el procés?

Surt el concurs del disseny del dimoni, agafem el dibuix, el mirem, l'analitzem, fem els plànols i ens fiquem a construir amb fusta tot. Fem primer el que seria l'estructura i després l'anem cobrint amb fusta, amb planxa de fusta. L'anem doblegant i cobrint. Va tot desmuntat i es munta a la platja per mòduls.

Quanta gent forma el teu equip?

Som sis persones. Tots venim del món de les plàstiques, són escultors i pintors, fem ferro, resina... En aquest cas treballem la fusta.

Quines són les mides del dimoni?

Aproximadament el d'aquest 2011 són 11 metres. Sempre oscil·la entre 12-11-10 metres d'alçada. Depén del gruix del disseny.

Què significa per tu fer el dimoni de Badalona?

A mi m'agrada. Al principi estava content perquè tinc dos fills petits que també van a veure'l i conec molta gent a Badalona. Estic content de participar amb la festa i que la gent digui: "Què Ramón, què faràs aquest any?" "Com serà?" I això m'agrada. És molt de poble. Aquesta sensació de poble està molt bé.

És més difícil el dimoni d'aquest any?

S'ha menjat molta més fusta. No és més alt que altres però si més ample. És un dimoni que ha menjat força, s'ha menjat tots els diners del cru. Dificultats no té més. Pot ser el de l'any passat era més complicat.

Cremarà bé?

Jo penso que si cremarà bé. Com que és tan ample pot ser es resisteix una mica més. Crec que trigarà en caure, que pel tipus d'estructura li costarà.

Quina és la sensació de veure cremar la teva feina?

És una sensació agradable. Veure cremar el dimoni, veure a la gent com gaudeix amb la crema. Com que fas una feina ben feta i la finalitzas. Un exàmen que ja has fet i has aprovat.

http://u.jimdo.com/www14/o/s5bbf475f9f8fa121/img/i265fa4a608ecb1b3/1303923681/std/image.jpg Entrevista a Badanotis
http://u.jimdo.com/www14/o/s5bbf475f9f8fa121/img/if20ea6b05bbd5212/1304001934/std/image.jpg 04/05/10



http://u.jimdo.com/www14/o/s5bbf475f9f8fa121/img/i930d014b58031f51/1280672820/std/image.jpg


Sergi Bastida: 'Volia donar a conèixer la nostra cultura'


Sergi Bastida és el creador del disseny del cartell d'enguany de les Festes de Maig. En Sergi és un jove badaloní que va guanyar el concurs al seu col·legi Pau Gargallo.

El seu cartell guanyador guarnirà els carrers i establiments de la ciutat de Badalona durant tot el mes de maig, i a més, també les programacions, webs i el mocador solidari.

Què representa el disseny del cartell de les Festes de Maig d'aquest any?

Representa la cultura de Badalona en una il·lustració, podem veure el micaco amb una ombra projectada que té dues banyes com la del dimoni, és una forma d'expressar dos aspectes diferents en un, pel que la tipografia es veu clarament la jerarquia que hi ha per destacar més d'una paraula o número.

Per què va voler fer utilitzar un micaco i l'ombra del dimoni?

Com he dit abans, ja que aquest any és la Capital de la Cultura, volia donar a conèixer la nostra cultura.

Quina relació hi ha entre el micaco i el dimoni?

Cultura de Badalona.

Com li va arribar l'encàrrec?

Cada any el Departament de Cultura fa un concurs al col·legi Pau Gargallo de Badalona i entre uns 24 cartells més o menys vaig sortir jo el premiat després de passar diferents seleccions.

Està satisfet com ha quedat un cop imprès? I amb el logo de la Capital de la Cultura Catalana 2010?

Sí, ha quedat com m'ho esperava, pel que fa la part del logotip ja m'ho imaginava que quedaria així, tot perfecte, ara esperar a veure'l penjat.

Quina resposta ha tingut de la gent fins ara?

De tot una mica, m'han preguntat si era una taronja, una llimona..., però quan ho expliques a la gent li agrada, també hi ha que de primeres ja sabia que era un micaco amb un dimoni.

Què representarà haver fet aquest disseny en la seva carrera professional o en els estudis?

En la meva carrera professional és un pas molt gran ja que apart del premi és una forma de donar-me a conèixer i començar a fer treballs reals, pel que fa els estudis sóc el mateix.

Li agrada el color del mocador de les Festes de Maig d'enguany amb el teu disseny?

Sí, és un color que no hem desagrada.

Quin altre disseny li hagués agradat dibuixar pel cartell d'enguany?

Vaig fer molts esbossos fins arribar al del micaco, però ara mateix no recordo ningun altre més.

Com va ser el procés de realitzar el disseny?

Com tots els projectes, comences a fer esbossos a mà i ordinador i quant tens el definitiu a treballar amb ell fins que trobes el que funciona.


http://u.jimdo.com/www14/o/s5bbf475f9f8fa121/img/if20ea6b05bbd5212/1304001934/std/image.jpg 12/04/10


http://u.jimdo.com/www14/o/s5bbf475f9f8fa121/img/i6187b2a440430058/1279573296/std/image.jpg

Marcel Rubio: 'Badalona és Capital Cultural Catalana... era molt fàcil deixar-se caure en la temptació de voler concursar'



Marcel Rubio Juliana és el guanyador de la dotzena edició del concurs Crema'l tu! i que, el seu disseny Badalona Somriu! serà plantat a la platja durant el mes de maig. En Marcel és un jove de 18 anys i de Badalona que, actualment està estudiant el primer curs de la facultat de Belles Arts i va cursar el batxillerat artístic a l'Escola d'Art i Superior de Disseny Pau Gargallo de la ciutat de Badalona.
A l'entrevista es troba molt agraït i content per haver guanyat la dotzena edició del concurs Crema'l tu!

Què representa el disseny del dimoni d'aquest any?

El dimoni està relacionat amb la Capital Cultural Catalana. És un espectador de Badalona, que incita a la ciutat que rigui, ja que li fa una foto. També té reminiscències de la crisi i a diferència de l'any passat, aquest és un dimoni optimista.

Què li sembla per vostè el concurs Crema'l tu!?

Penso que tots els concursos són una gran oportunitat. Aquest és un premi local, però amb l'atractiu que, es construeix una figura en vista de la ciutadania.

A part del dimoni, què es vol aconseguir amb el concurs?

Relacionant aquesta pregunta amb la resposta anterior, això fa als ciutadans molts participatius amb la seva ciutat i la tradició que ens cobreix.

Per què va voler presentar-se al concurs? I per quins motius?

Em feia il·lusió presentar-me. Hi havia molts motius, és una festa d'una gran tradició que es remunta als anys 40 i tots els badalonins la tenen molt present; posteriorment es dona forma al dibuix i tota la ciutat el pot contemplar, inclòs els trens que van i tornen de Barcelona, ni que sigui per 5 segons; aquest Badalona és Capital Cultural Catalana... era molt fàcil deixar-se caure en la temptació de voler concursar. Això ho demostra el gran nombre de dissenys que s'hi van presentar i tinc entès que més d'un centenar, una quantitat que a vegades no assoleix el concurs altres anys, m'han dit.

Com va ser el procés de dissenyar el dimoni? Ha sigut fàcil o difícil?

Vaig fer molts esbossos i proves amb aquarel·la amb tots els possibles temes; des d'un dimoni afectat per la grip A escopint el virus per la boca, un dimoni de Haití agafat d'una palmera provocant terratrèmols i molts altres també amb el tema principal de la Capital Cultural amb un dimoni vestit de romà... No hem convencia cap, i al final vaig fer un resum de tots plegats i vaig optar per un dibuix simple, que fos agradable de mirar. La idea d'un dimoni fotografiant la ciutat em va semblar bona idea, i vaig decidir rematar-lo. Crec que, ni fàcil ni difícil, treballar molt i prou. Tenia moltes ganes de guanyar-lo, i quan fas les coses amb ganes hi poses més atenció i dedicació.

Què és millor el reconeixement públic o el premi en metàl·lic?

El metàl·lic és el del menys, el reconeixement que té tota la ciutat no té preu. Crec que això és el més important.

S'ha presentat al concurs en anys anteriors?

Al concurs del dimoni sí, al 2004, però no vaig guanyar. Un motiu també per tornar a participar-hi amb més tossuderia aquest any.

Com s'imagina el dimoni un cop construït i plantat a la platja?

De moment falta veure'l construït. Però el constructor, en Ramon de los Heros, farà els canvis que cregui necessaris.

Quins canvis creu que li farà el constructor?

És procurarà que tingui la major fidelitat amb el dibuix, com sempre s'ha fet.

Quina resposta ha tingut de la gent sobre el dimoni?

Ui, de molt diversos i variades. Hi ha hagut opinions per a tot. No puc saber que pensa tothom, però sé de gent que li ha agradat força, i d'altres que no se l'esperaven així. És la gràcia del concurs, diversitat d'opinions.

Després d'haver guanyat el concurs, quina és la teva feina de cara al dimoni i a les Festes de Maig 2010?

Res més. Ara la feina és d'en Ramon, el constructor, que fa el dimoni amb molta cura, com he dit abans.
Si que aniré visitant-lo sempre que pugui al seu taller, revisant com va tot plegat.

Des d'on viurà la Cremada del Dimoni? Com creu que es sentirà en el moment que el dimoni estigui en flames?

Hi ha molts llocs per poder gaudir de la festa, la Rambla és el més indicat, però amb la gentada que si forma acaba sent atabalador. Quan era petit els focs em feien por, i em quedava al terrat de mon avia. Però aquest any, es casi obligat que mi estigui clavat com un clau. Realment, serà molt emocionant.

Què representarà haver fet aquest disseny en la seva carrera professional?

De moment sóc molt jove i no tinc cap carrera, només estic estudiant i m'ho alterno intentant trobar feina, presentar-me a concursos... Aquest ha estat una gran sort.

Viu les Festes de Maig? Hi troba a faltar alguna cosa a les Festes de Maig?

No sempre les he viscut, però la veritat es que l'endemà següent no recordo massa que fèiem a la nit...
Però aquest any, és indiscutible que no hi podré faltar. A més, tenim les Festes de Maig Alternatives, o sigui que hi ha moltes opcions. Jo trobo que són unes festes molt especials, de les més importants de la ciutat, i espero que les d'aquest ant no siguin de menys.
 
Name
Email
Comment
Or visit this link or this one